XVI Trobada de gegants de les Comarques Meridionals i X aniversari dels gegants nous de Calafell

XVI Trobada de Gegants de les Comarques Meridionals

El passat dissabte 1 de febrer, dins dels actes de la festa de la Candelera i tot commemorant en desè aniversari dels seus gegants nous, la vila de Calafell va acollir la XVI Trobada de Gegants de les Comarques Meridionals de Catalunya, tot agafant el testimoni de Vila-seca, que l’havia organitzat l’any anterior.

Tot i l’amenaça de pluja, la trentena de colles de les comarques meridionals i diversos gegants convidats d’arreu que van participar a la festa van poder prendre part de la plantada i la cercavila pels carres més cèntrics de la població.

X aniversari dels gegants nous de Calafell

Aquest mateix dia, els Geganters de Calafell van voler commemorar el desè aniversari dels seus gegants nous amb un espectacle creat especialment per als seus gegants, Arrels de tradició, del qual els companys d’Els Gegants Som, directors de l’acte, ens fan la crònica:

Al so d’Inxa Impro Quartet, Els Francolins i la Coixinera, una seixantena de gegants, amb les seves corresponents colles, omplien la Plaça de Catalunya de Calafell i feien que allà s’hi respires un bon caliu i el fred fos un xic menys intens. Lo Si No Fos de Juneda, ben envoltat dels més menuts, ocupava el seu lloc ja a l’escenari i els músics acabaven d’afinar i prepara-se. Havia arribat l’hora d’Arrels de Tradició!

Amb les campanes marcant les set en punt, una veu en off i un Bequetero, tothom agafava lloc a la plaça i s’acabaven de desplegar les últimes cadires. Des de l’escenari la Plaça de Catalunya feia goig, era plena de gom a gom, i això va engrescar alguns nanos, que es van enfilar a dos balcons de la Plaça. Eren dos dels dotze Nanos de Valls que, representant dos veïns de Calafell i amb els Gegants Nous de Calafell, van obrir l’espectacle d’una manera ben peculiar i còmica.

Els primers en trepitjar l’escenari van ser l’Infant Pere i na Blanca d’Anjou, els gegants de l’Hospitalet de l’Infant, que van deixar bocabadats alguns dels assistents en descobrir la formació de músics tocant al complet amb tots els instruments; i és que la formació estava formada per dues gralles, un sac de gemecs, una viola de roda, un guitarró, un flabiol i tamborí, un timbal de gralla, i una bona paradeta d’efectes de percussió.

No havien acabat els aplaudiments per l’Infant Pere i na Blanca d’Anjou quan, des de la portalada de l’Església, feren acte de presència a plaça l’Antonet i l’Angelina, els gegants d’El Calçot – AAEET de Valls. Va ser amb aquest ball quan el sac de gemecs, el tabal fondo, el flabiol i el tamborí van prendre protagonisme a la formació de músics per acompanyar-los en el ball pla.

Aplaudint el ball dels vallencs i d’entre el públic va pujar a l’escenari el Catalanet, un dels Capgrossos de la Colla Gegantera i Grallera de Calafell. Venia disposat a explicar a Lo Si No Fos què era això de fer “xoc xorroc xoc xoc“, però es va estalviar l’explicació quan, des de l’altra banda de la Plaça de Catalunya, van fer entrada els Nanos de Vinaròs.

Es va fer el silenci a plaça, entraven un gegants imponents i difícils de veure fora de la seva població. En Llorenç i l’Agnès de Matadepera apareixien formosos pel carrer de l’Església enfocats pel canó de llum. Feia goig veure’ls avançar a passos gegantins, creuant la plaça i pujant a l’escenari. Calafell va saber apreciar la importància de tenir-los allà, i la importància de veure’ls dansar el Ball Nou en aquella plaça després de tants anys. Va ser un ball molt ben executat i, únicament acompanyat per dues gralles i un timbal, va desenvolupar-se elegantment per sobre de les taules d’aquell escenari.

Quan semblava que totes les sorpreses estaven servides, d’entre els aplaudiments i els sorpresos infants, des del punt més alt del Castell de Calafell van començar a baixar els gegants de l’Arboç. Na Llúcia i en Chabran es van fer seu l’escenari de seguida i, com sempre que executen el seu ball, van arrencar els aplaudiments i, fins i tot, algun crit d’ànims durant la corranda. Van crear un moment d’eufòria a les portes de finalitzar l’espectacle.

I quan deixaren l’escenari, lo Si No Fos i el Catalanet el van prendre per presentar un dels moments màgics i històrics per al poble, veure els quatre gegants de Calafell ballant “La Nostra”. Tot i que la partitura existia des de l’any 1994, quan el vallenc Francesc Sans la va composar, els gegants mai no l’havien arribat a executar, i molt menys els quatre gegants alhora.

Amb coreografia d’Els Gegants Som, en Pere, na Carme, en Jaume de Cal Noi i na Pepa Barretines, van prendre el protagonisme de la plaça amb el ball a quatre. Van executar un ball magnífic i ben treballat, que va arrencar una gran ovació per part de tot el públic assistent.
Abans de deixar que aquesta ovació s’apagués, els músics van entonar “Festa Major”, que va desencadenar en un gran esclat de fi de festa amb tots els gegants i nanos ballant entre i amb el públic, els gegants de Calafell ballant a l’escenari i una gran pluja de confeti.

TEXT: Els Gegants Som • Cultura i Festa
FOTOGRAFIES: Els Gegants Som • Cultura i Festa i Xavier Navarro