Crònica de Calella, Ciutat Gegantera 2013

Reunions al Camp de Tarragona

20 de maig de 2013

Crònica III Trobada Giroestany a Sarrià de Ter

28 de maig de 2013

Crònica de Calella, Ciutat Gegantera 2013

24 de maig de 2013

Esplèndid. Espectacular. Rodó. Meravellós. Impecable. Genial. Són qualificatius que han pronunciat les colles de gegants que van assistir a Calella Ciutat Gegantera per definir l’ambient i la festa que es va viure a aquesta població maresmenca els dies 10, 11 i 12 de maig.

Les colles vingudes d’arreu de Catalunya, la península i el món – hi havia gegants de Costa Rica- es van trobar una ciutat extremadament abocada amb la festa, engalanada amb mil domassos i banderoles i amb aparadors farcits d’imatges geganteres. Més de dos anys d’intensa preparació per part de la Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella estaven apunt d’arribar al seu punt àlgid.

Tres dies de festa que començaven amb un pregó fet pels entremaliats capgrossos de la colla, sobretot en Mastegamosques, que feia d’amfitrió i que va destapar el monument de Ciutat Gegantera, una escultura a mida real d’ell mateix que romandrà per sempre a la façana de l’Ajuntament Vell de la població. Retronaven encara els petards de la trobada de bestiari quan es preparava ja el primer dels concerts. Els capgrossos de Calella i molts d’altres vinguts expressament d’arreu del país, van saltar a la pista de ball durant el concert de Brams, talment com si fos un Salt de Plens patumaire, sense foc, sense fum, però amb bon ambient i fal•lera.

El matí de dissabte serà recordat sempre per la primera banyada gegantera de la història. Els gegants Bernat i Elisenda, els capgrossos Mastegamosques, Pau el vigilant dels pins de Can Pelayo i l’Astèrix, i els gegants Martí i Maria del Puig de Sant Celoni -que van anar a Calella a peu, travessant el Montnegre- es van remullar a la platja, acompanyats de geganters, amics i veïns.

I la tarda de dissabte passarà a la història per haver acollit una mostra de balls d’una categoria impressionant, amb balls tan destacats com el Ball dels Gegants de la Ciutat de Barcelona -era el primer cop que Jaume I i Violant d’Hongria assistien a una Ciutat Gegantera. També el Ball de l’Almorratxa de Sant Pol de Mar -van venir a peu de Sant Pol i no se’ls va trencar l’almorratxa al caure al terra de sorra-. O el ball amb quatre gegants de Cervera – una composició senzilla però extremadament estimada i apreciada pels cerverins que seran Ciutat Gegantera l’any que ve-. I no hi podia faltar el Ballet dels Gegants de Calella -que en Quirze i la Minerva també van ballar divendres al pregó-. Quan van acabar els balls una cercavila va portar els gegants a dormir, els geganters a sopar escoltant havaneres i els més marxosos cap al segon concert de la Ciutat Gegantera.

I diumenge va ser el dia dels elogis. Tot mil•limètric, pautat i quadrat. Tot ben clavat. Tots els aspectes que més feien patir als organitzadors es van anar esvaint a mesura que el dia avançava. Es va poder aparcar en condicions, les quatre cercaviles van sortir a l’hora, van avançar al mateix ritme, van lleugeres i van entrar puntuals a la riera Capaspre. Es van plantar fent diagonals i dalt l’escenari es va fer el traspàs. Masquefa plorava d’emoció al fer el seu primer i últim Ball Nou amb els gegants de l’Agrupació, en Treball i la Cultura. Calella els rebia emocionada, il•lusionada, i interpretava amb rotunda solvència el Ball de l’Aniversari per primera vegada en tot un any.

Així es van viure tres dies de gegants a Calella. I encara avui a molts calellencs se’ls neguen els ulls recordant aquell moment en què la seva ciutat va ser assaltada per centenars de gegants. Se’n veien a tots els carrers, a totes les cantonades, per arreu on arribés la vista. Calella ha estat, sens dubte, la primera pedra cap a una renovació del model de Ciutat Gegantera. Altres seguiran el seu camí, que donarà fruit amb el temps. La llavor ja està plantada.