Olot: Figures festives i mans creadores

El passat dissabte, 20 de setembre, la ciutat d’Olot va acollir la primera sessió del Congrés Nacional de Gegants i Imatgeria Festiva a Catalunya, amb el títol de “Figures festives i mans creadores” a la sala Torín.

Aquesta primera jornada, orientada a encarar els diversos aspectes i problemàtiques de les figures com a patrimoni i de l’ofici de constructor d’imatgeria, es va centrar sobretot en les necessitats que es produeixen en la creació d’elements festius i les dificultats que poden sorgir en el procés de construcció de les figures. La ponència inaugural, amb el títol de Quan el patrimoni immaterial es materialitza, a càrrec de Carles Freixes, i la ponència local sobre el 125è aniversari dels gegants d’Olot a càrrec de Josep Murlà, van inaugurar una primera tongada de ponències centrades, sobretot, en els diversos materials de construcció que existeixen, des dels materials que s’usaven en segles passats fins als més actuals (com són el cartró o la fibra de vidre), així com en els materials que poden fer la seva aparició properament en la construcció d’imatgeria (com ara les tècniques del 3D i el mater) i les grans possibilitats que presenten els nous sistemes de construcció.

Més endavant, la ciutat organitzadora va oferir als participants una visita guiada pel Museu dels Sants i per l’exposició commemorativa dels gegants d’Olot, estrenada recentment.

Posteriorment, Eduard Bech (Museu dels Sants d’Olot) i Pere Rovira (Centre de restauració de béns mobles de Catalunya) van presentar la ponència sobre restauració, reconstrucció i patrimoni, després de la qual es va celebrar una taula rodona entre constructors, tècnics culturals i geganters per debatre sobre les dificultats del procés de contractació i compra de figures festives des de tots els vessants. Aquí va quedar del tot palesa la necessitat de tenir espais de debat i d’intercanvi de coneixements per poder compartir experiències i maneres de fer.

Es va notar que hi havia ganes d’una trobada d’aquestes característiques (cal recordar que la darrera ocasió en què es va organitzar un congrés similar, per bé que no només centrat en gegants, data del 1996) perquè el públic assistent va seguir amb molt interés les ponencies, i es van formular qüestions ben interessants al final de les presentacions.

Així doncs, amb aquesta primera sessió de País Gegant, només queda esperar les properes jornades del Congrés, per poder aprendre i aprofundir en altres aspectes i per poder, entre tots, per fer més gran el món dels gegants.