Cinquantenari dels Gegants d’Arbúcies

Els gegants d’Arbúcies enguany fan 50 anys. El matí del dijous 1 de juny de 1972 els Gegants d’Arbúcies van sortir per primera vagada pel carrers i places d’Arbúcies amb motiu de les Enramades. Van estrenar-se fent una plantada  i posteriorment van fer una cercavila. Era un dijous de Corpus, quan encara era un dia festiu. Van acompanyar-los els sis caps grossos amb formes d’animals, que l’Ajuntament havia comprat l’any abans, i la banda còmica musical Els Serafins.

Amb això es completava un projecte per animar les festes locals i ja no s’havien de llogar a altres localitats que en tenien. Dos anys més tard els gegants van ser batejats amb els noms dels patrons de la Vila: Quirze i Julita. Representen els avantpassats habitants de les Valls d’Arbúcies i les seves formes de vida tradicional.

El seguici va créixer amb la gegantona Carboneta que va arribar 10 anys més tard.  Fins el 1995 no es van adquirir els 5 caps grossos de fibra de vidre i el darrer en arribar va ser en Llambrot l’any 2008.

L’any 1996 Antoni Miralpeix va compondre la música del Ball dels Gegants d’Arbúcies, una esplèndida melodia que té dues parts, una sardana i un vals, i tant és interpretada per gralles com per flabiols. L’any 2003 en Món Cardona va fer-ne una sensacional coreografia.

El seguici d’Arbúcies

Amb el suport de la Comissió d’Enramades i posteriorment amb la formació Comissió de Gegants, es va consolidar una colla gegantera. El primer any el Cap de colla va ser Enric Masferrer, el va rellevar Lluís Recarens (en Vilella) de 1973 a 1982 i més tard en Ramon Coll fins el 1987. L’any  1988 ho va assumir en Manel Bonfill. Uns anys després, aquest darrer, va impulsar la formació  de l’Associació de Geganters i Grallers d’Arbúcies (1996) i en va esdevenir el primer president fins al seu traspàs l’any 2004. Va substituir-lo en Ramon Busquets, que des d’aleshores n’és el President i Cap de colla.

Els gegants han sortit habitualment per animar les celebracions del municipi, sempre que el temps i la pandèmia ho han permès. Des dels seus inicis la seva presència ha sigut habitual per  Enramades, per la Festa Major i per l’Aplec de La Capella. Amb el temps s’han afegit les sortides locals per Festa Flabiol, la del Roser de Joanet, bianualment la Fest Major de Lliors, i ocasionalment, la vigília de Sant Joan durant la rebuda de la Flama del Canigó, o per donar  suport a l’associació contra el càncer, a les donacions de sang, amb motiu d’agermanaments, del Correllengua  i d’aniversaris significatius d’entitats com  Penya Barcelonista, Soarpal, Ateneu l’Arboç, entre d’altres.

Les activitats més vistoses són les trobades. La primera que es va organitzar a Arbúcies, va  fer-se durant  l’Aplec de la Capella (1984) i així fins a quatre edicions, però després s’ha consolidat organitzar-les per la Festa Major. L’any 2019 vam fer la 26a Trobada Gegantera d’Arbúcies, i de manera extraordinària les trobades del 25è aniversari, amb un total 25 colles paricipants  i la del 40è aniversari que ca coincidir amb la 5è trobada comarcal de La Selva. En el moment d’escriure l’article tenim programada la Trobada  de gegants pagesos del cinquantenari pel 28 de maig amb un format més reduït del que ens agradaria però la prudència que requereix el moment que vivim ens limita.

Fent memòria de les sortides i tornavisites veiem que la majoria d’indrets visitats són de comarques gironines, Vallès, Maresme i Osona. En  ocasions hem participat en esdeveniments o trobades com a Lleida (1995), Florac (1996), al Camp en el camp del Barça (1997), Collformic (1996), Andorra (1999), Argelers de la Marenda (2010), Port Vendres (2018, 2019), cadena humana de la Via Catalana (2013), Xurriacada de Vic (2014) o al Castell de Montsoriu (1999,2004), entre d’altres.

El viatge més internacional que hem fet ha estat a Madrid, per commemorar els 50 anys del Casal Català,  i a Lisboa, en una trobada de tradicions catalanes Adifolk (2002).

L’acompanyament musical acostuma ser a càrrec dels grallers combinat amb flabiolaires, una singularitat local que entronca amb una tradició ancestral que es resisteix a desaparèixer.

Aquests cinquanta anys han tingut els seus alts i baixos. Fa uns anys que estem passant per moments difícils de renovació de portadors i de músics, tot plegat agreujat per la pandèmia. També els nous sistemes de subvencions, comissions bancàries, requisits burocràtics i procediments telemàtics posen l’associacionisme voluntari entre les cordes i fan encara més necessària la incorporació de jovent amb il·lusió a les juntes per adaptar-se a les noves formes de funcionament. Esperem que la societat, una vegada més, trobi la manera de superar les adversitats i que la tradició gegantera segueixi viva i renovada.

Ens podeu trobar i saber de nosaltres al web http://aggarbucies.blogspot.com, a Instagram i a Facebook.